Dégradé

Títol original 
Dégradé
Títol en català 
Degradat

Dégradé (2016)

Estrena a Catalunya i Espanya
Llengües: VO en àrab, amb subtítols en castellà

Fitxa tabs

Sinopsi

Franja de Gaza, avui dia. El saló de bellesa de Christine està abarrotat de clientes: una divorciada amargada, una creient, una llunàtica addicta als medicaments de prescripció i una jove promesa entre d'altres. Però el seu dia d'oci es veu interromput quan un tiroteig esclata al carrer. Una família mafiosa ha robat el lleó del zoo de Gaza, i Hamas ha decidit que ja és hora de passar comptes pendents. Atrapades al saló, les dones comencen a perdre el control...

Premis i seleccions

Athens International Film Festival 2015: guanyadora del Golden Athena (millor pel·lícula)

Cannes Film Festival 2015: nominada al Golden Camera i al Critics Week Grand Prize

Toronto International Film Festival 2015: nominada al Discovery Award

Sobre la pel·lícula

Entrevista als directors

Dégradé reflecteix una imatge de la dona palestina que pot enxampar desprevingut l'espectador occidental...

Abans de res, nosaltres dos creiem que les dones exerceixen un paper crucial en la vida, i no només a Gaza; a tot el planeta... Sempre hem tingut la sensació que si les dones arribessin algun dia a controlar el món, finalment arribaríem a conèixer certs canvis. A Gaza, el seu paper està al centre de la pròpia existència: són les encarregades d'educar els seus fills. També busquem acabar amb aquesta imatge falsa que els mitjans de comunicació envien als països sobre les dones de Gaza: cobertes pel vel de cap a peus, suposadament estúpides, sense poder expressar els seus punts de vista... Les dones són les mateixes a tot el món i a Palestina tenen patiment, sí, però també opinions polítiques, romanços, somnis, esperances, canvis d'humor...

La perruqueria sembla una metàfora d'una Gaza assetjada, a menor escala...

És clar, però també volíem mostrar una Gaza que estimem, plena de color. Aquest saló de bellesa és la nostra visió de la franja, un part del món preciosa. També ens funciona per mostrar com els problemes de l'exterior afecten l'interior... i en un espai tancat un no es pot escapar.

I què hi ha de la lleona?

Molta gent l'ha volgut veure com un símil de la dona encadenada, una víctima col·lateral. Però mai va ser la nostra intenció: per a nosaltres la lleona simbolitza el poder i una situació absurda. Hamàs ha d’alliberar un país, però finalment el que fa és matar la seva pròpia gent i... lluitar per un lleó! Això ens ho va inspirar un fet real: l'operació militar 'Alliberar la lleona'. Quan Hamàs va prendre el control de Gaza, es va proposar acabar amb totes les famílies mafioses de la zona. Un dels seus membres havia robat un lleó del zoo i solia desfilar amb ell en públic com si fos un gosset. Hamàs es va servir de l'excusa d'alliberar-lo per capturar i matar els integrants d’aquestes famílies. Com es pot veure, hi ha molts problemes interns per resoldre per poder acabar amb l'ocupació israeliana.

 

Quina és la relació que s'ha mantingut històricament entre Gaza i el setè art?

Avui a Gaza no hi ha una indústria cinematogràfica, i des del 1987 no hi ha sales de cinema on veure pel·lícules per l'acció de certs moviments islàmics. Al cinema, i l'art en general, se'l considera haram, un pecat. Dégradé va ser possible únicament perquè no el vam rodar allà, sinó a Amman (Jordània); ja que necessitàvem una certa llibertat per parlar sobre la vida real i poder criticar Hamàs. Fins a la data, cap ni un dels nostres treballs ha estat projectat a Gaza, tots s'han vist censurats.

Crítica

Dégradé”: Gaza en rul·los


Arab i Tarzan Nasser subverteixen les representacions convencionals de Gaza transportant-nos durant 1 h 30 min a un saló de bellesa

En realitat, tot i que la situació que es planteja a Dégradé, primer llargmetratge dels carismàtics germans Arab i Tarzan Nasser, presentat a la Setmana de la Crítica del Festival de Canes, no deixi entreveure cap millora de les relacions i de les condicions de vida a la Franja de Gaza, el títol tampoc es refereix a l'enverinament d’aquestes, sinó al famós tall de cabells. En efecte, la pel·lícula es desenvolupa íntegrament en un espai tancat: un saló de bellesa de Gaza on es reuneixen una desena de dones i del qual els homes estan proscrits, encara que el xicot mafiós d'una de les clientes fa guàrdia constantment davant de l'aparador amb una Kalaixnikov sota el braç i un pacífic lleó als peus.
 

Les dones reunides en aquest espai reduït, a priori protegit de l'exterior, de Hamas i de la guerra dels homes, són de tota mena: hi ha una dona lleugera molt desagradable amb pell de porcellana (Hiam Abbass), una dona amb vel, un cínica poc diplomàtica, una altra que està promesa, una embarassada, una russa, una noieta... L'harmonia no regna precisament entre aquests temperaments tan dispars, i les crítiques plouen indiscriminadament, però l'animositat que impregna aquest ambient no és sinó la reproducció del clima d’asfíxia que regna a Gaza i del qual resulta impossible escapar. D'altra banda, a mesura que avança la pel·lícula aquestes personalitats tan marcades van adquirint matisos individualment fins a reconèixer la seva comuna submissió a la violència i al desig de dominació dels seus homes, de tots els homes. El que passa a l'exterior és suficient per dotar el grup d'una cohesió natural que porta una de les clientes a afirmar que les coses serien molt diferents amb un govern totalment femení.

És cert que, en aquest espai tancat i amb aquest mosaic de personatges femenins de totes les edats i mitjans socials, la pel·lícula podria haver desenvolupat una mica més les dinàmiques a què en principi es presta el seu enginyós punt de partida, però la realitat és que el film se situa més enllà de la comprensió del gènere de l'habitació tancada pròpiament dit ja que la consciència permanent del món exterior condiciona tot el que succeeix a l'interior d'aquest modest saló de bellesa. A més, l'enfocament dels germans Nasser se situa tan a contracorrent de tot el que es pot veure o llegir sobre la Franja de Gaza que resulta en si mateix extraordinari. De fet, el duo no s'ha deixat influenciar pels terribles enfrontaments de l'estiu passat [2014], que alguns dels productors desitjaven introduir en el guió. Ells han preferit deixar-ho com estava malgrat tot, ja que la seva història està basada en una anàlisi prou fina de la situació del seu país com per haver-ho anticipat tot sense necessitat de canviar res.

Bénédicte Prot - cineuropa.org

Sessions programades

diumenge 6 nov. - 19.30
divendres 11 nov. - 22.00
CineBaix Sala 2
CineBaix Sala 4

Fitxa tècnica

Guió 
Arab Abunasser i Tarzan Abunasser
Fotografia 
Eric Devin
Intèrprets 
Hiam Abbass
Maisa Abd Elhadi
Manal Awad
Mirna Sakhla
Dina Shuhaiber
Victoria Balitska
Durada 
85
País 
França
Qatar
Palestina
Gènere 
Ficció
Producció 
Les Films du Tambour
Mille et Une Films
Full House
Made in Palestine Project
Maneki Films
Borsalino Productions
Abbout Productions
Muntatge 
Sophie Reine
Música 
Benjamin Grospiron
Distribució 
Elle Driver