L’Orchestre des aveugles és la història d'una família molt modesta els membres de la qual, músics alguns dels homes i ballarines de folklore "chikhates" en el cas de les dones, formen una petita orquestra que amenitza casaments o festes de circumcisió. Per a les vetllades reservades exclusivament a les dones, la petita orquestra es fa ocasionalment cega. Algunes escenes són, doncs, d'una comicitat de situació molieresca. El llargmetratge ofereix un ventall de personatges en què cadascun explica una història i en molts aspectes donen a conèixer als marroquins la seva pròpia història.
Entre els personatges importants, hi ha en primer lloc el pare Houcine (interpretat pel gran Younès Migri) i l'oncle Abdellah (interpretat per Fehd Benchemsi). Houcine és un pare considerat que agraeix als Francis (així s'anomenaven els francesos durant el Protectorat) d'haver-li ensenyat la "bona música" i desitja que el seu fill gaudeixi de les oportunitats que ell no ha tingut durant la joventut. Ell és analfabet i vol que el seu fill sigui millor que el seu pare i sempre el primer de la classe. El fill, Mimou, que està sotmès a un excés de pressió, es veu abocat a falsificar les seves notes amb l'ajut del seu oncle. És també a casa d'aquest oncle on s'apropia d’alguns versos i eslògans polítics que repetirà, de vegades sense comprendre'n el significat, a la Chama, una adolescent més gran que ell però que el noi s'estima molt. Intentarà impressionar-la i acostar-se a ella oferint-li uns pastissets robats en la vetllada en què actuava el seu pare. L'oncle Abdellah apareix aquí com un militant comunista, que té les parets de la seva habitació entapissats de retrats de Marx, Lenin i Mao. També és poeta i de vegades improvisa com a saxofonista. Contra el règim i per la democràcia en un país on l'opressió priva els ciutadans del seu dret a la llibertat d'expressió. Abdellah intenta per això organitzar una revolució a l'ombra, distribueix fullets i imprimeix articles en la clandestinitat. Ho pagarà car.
És una pel·lícula emocionant, poètica i nostàlgica en què l’autor, Mohament Mouftakir, tracta temes difícils i fins i tot tabús, com la falta de llibertat d'opinió durant els anys 60 i 70 (anys de plom), però també hi trobem valors de pes tractats a través de la relació que uneix el pare, el violinista Houcine Bidra, al seu fill, Mimou. El film defuig els llargmetratges fets a base de temes reciclats, sovint mal rodats. L’Orchestre des aveugles és una pel·lícula estètica on la imatge i el so estan treballats i el guió és estructurat, sòlid i atractiu. L’Orchestre des aveugles és en definitiva una esperança per al cinema marroquí.
Ismael Zniber – Art is thick