Dégradé

“Dégradé”: Gaza en rul·los

Arab i Tarzan Nasser subverteixen les representacions convencionals de Gaza transportant-nos durant 1 h 30 min a un saló de bellesa

En realitat, tot i que la situació que es planteja a Dégradé, primer llargmetratge dels carismàtics germans Arab i Tarzan Nasser, presentat a la Setmana de la Crítica del Festival de Canes, no deixi entreveure cap millora de les relacions i de les condicions de vida a la Franja de Gaza, el títol tampoc es refereix a l'enverinament d’aquestes, sinó al famós tall de cabells. En efecte, la pel·lícula es desenvolupa íntegrament en un espai tancat: un saló de bellesa de Gaza on es reuneixen una desena de dones i del qual els homes estan proscrits, encara que el xicot mafiós d'una de les clientes fa guàrdia constantment davant de l'aparador amb una Kalaixnikov sota el braç i un pacífic lleó als peus.
 

Les dones reunides en aquest espai reduït, a priori protegit de l'exterior, de Hamas i de la guerra dels homes, són de tota mena: hi ha una dona lleugera molt desagradable amb pell de porcellana (Hiam Abbass), una dona amb vel, un cínica poc diplomàtica, una altra que està promesa, una embarassada, una russa, una noieta... L'harmonia no regna precisament entre aquests temperaments tan dispars, i les crítiques plouen indiscriminadament, però l'animositat que impregna aquest ambient no és sinó la reproducció del clima d’asfíxia que regna a Gaza i del qual resulta impossible escapar. D'altra banda, a mesura que avança la pel·lícula aquestes personalitats tan marcades van adquirint matisos individualment fins a reconèixer la seva comuna submissió a la violència i al desig de dominació dels seus homes, de tots els homes. El que passa a l'exterior és suficient per dotar el grup d'una cohesió natural que porta una de les clientes a afirmar que les coses serien molt diferents amb un govern totalment femení.

És cert que, en aquest espai tancat i amb aquest mosaic de personatges femenins de totes les edats i mitjans socials, la pel·lícula podria haver desenvolupat una mica més les dinàmiques a què en principi es presta el seu enginyós punt de partida, però la realitat és que el film se situa més enllà de la comprensió del gènere de l'habitació tancada pròpiament dit ja que la consciència permanent del món exterior condiciona tot el que succeeix a l'interior d'aquest modest saló de bellesa. A més, l'enfocament dels germans Nasser se situa tan a contracorrent de tot el que es pot veure o llegir sobre la Franja de Gaza que resulta en si mateix extraordinari. De fet, el duo no s'ha deixat influenciar pels terribles enfrontaments de l'estiu passat [2014], que alguns dels productors desitjaven introduir en el guió. Ells han preferit deixar-ho com estava malgrat tot, ja que la seva història està basada en una anàlisi prou fina de la situació del seu país com per haver-ho anticipat tot sense necessitat de canviar res.

Bénédicte Prot - cineuropa.org