L’Egipte dividit pel cop d’Estat de 2013 arriba als cinemes del país
Eshteba es va estrenar finalment a Egipte més de dos mesos després del seu debut al Festival de Canes i enmig de la polèmica pel fet que la pel·lícula porta per primera vegada a la gran pantalla els dies posteriors al cop d'Estat contra el president islamista Mohammad Mursi.
Els esdeveniments de l'estiu de 2013 encara generen gran controvèrsia, la qual cosa va retardar fins ahir l'arribada del film a les sales de cinema, algunes de les quals van decidir no projectar-la o no fer publicitat de l’estrena.
El productor del film, Mohammad Hefzi, va explicar a Efe que no hi va haver massa traves per part de la censura -que ha d'aprovar totes les pel·lícules que s'exhibeixen en sales comercials- i només van haver de canviar una frase que apareix a la pantalla al principi de la pel·lícula per obtenir el vistiplau.
Hefzi va considerar que el seu èxit dependrà molt del públic, ja que va ser atacada per la premsa abans d’estrenar-se i des de la televisió estatal va ser criticada perquè mostra una imatge d'Egipte negativa i imparcial.
La frase que va haver de ser modificada, amb la qual arrenca Eshtebak, evidencia el caràcter pacífic de l'enderrocament de Mursi, que les autoritats denominen la "revolució del 30 de juny", concepte sobre el qual encara hi ha discrepàncies i enfrontaments.
La cinta, que es diu precisament "enfrontament", mostra els xocs que van tenir lloc als carrers egipcis entre els detractors i els seguidors del Govern islamista, així com la tensió i l'antagonisme entre els protagonistes. Pro i antiislamistes, homes i dones, de totes les edats i de tots els estrats socials, que per diferents raons són detinguts al carrer i ficats en un furgó policial, on està ambientada i gravada tota la pel·lícula.
Aquests individus -encarnats per cares conegudes del cinema i de la televisió egipcis, com l'actriu Nely Karim- representen les principals faccions o interessos que en aquells dies es disputaven el poder, així com l'odi, les rancúnies i els prejudicis dels dos bàndols .
Un jove estudiant de relacions internacionals de nom Karim va dir a Efe que el que més li va agradar de la pel·lícula és que mostra que, tot i que els egipcis són diferents, poden viure junts, tal com passa a l'interior del furgó policial. "L’Egipte dividit (que es veu) dins de la pel·lícula encara existeix, però cap dels dos bàndols pot parlar ara mateix perquè els que tenen les armes els fan callar", ha afegit.
Al llarg d’Eshtebak es veu com "els que tenen les armes", els policies que mantenen retinguts els protagonistes, no fan distincions entre ells i els neguen els seus drets més bàsics, però entre els agents fins i tot hi ha qui es solidaritza amb els presos i intenta ajudar-los, perquè ells també són víctimes de la repressió.
El costat humà de la pel·lícula és el que li va agradar a Mariam, una jove de 25 anys que va anar al cinema amb les seves amigues. "Tots tenen opinions diferents, però no cal oblidar que són éssers humans", ha assegurat a Efe, i ha afegit que els egipcis han de posar-se al lloc de l'altre per resoldre les seves divisions.
El director de la pel·lícula, el ja conegut i polèmic Mohamed Diab, busca que tant els personatges com els espectadors es posin al lloc del contrari i entenguin d'alguna forma les seves raons o, almenys, vegin en ell un ésser humà que riu, plora, sagna i necessita orinar, després d'hores tancat a la furgoneta.
Sens dubte, el que ha aconseguit Diab és que el públic es fiqui en aquest furgó policial, ja que la càmera en cap moment en surt i les imatges de l'exterior són sempre captades a través dels barrots de les finestres, la qual cosa ofereix una sensació de captiveri real i, al mateix temps, una intimitat amb els protagonistes.
A Duaa, una espectadora de 30 anys, aquesta proximitat i cruesa li van resultar difícils: "la pel·lícula és dura com la realitat", ha dit a Efe a la sortida del cinema.
Eshtebak es va estrenar a la secció paral·lela Una Certa Mirada del Festival de Canes el passat mes de maig, on va rebre una molt bona acollida, així com en altres projeccions internacionals, tant pels fets que narra com per la forma de narrar-los.
[...]
Azza Guergues i Francesca Cicardi – Agència Efe (28/7/2016)
