ALDEMAR MATÍAS: “LA FUMIGACIÓ DE MOSQUITS ÉS UNA COSA MOLT CUBANA”

Crònica de @MireiaMullor sobre el curtmetratge “El enemigo”, d'Aldemar Matías

Aldemar Matías: “La fumigació de mosquits és una cosa molt cubana”

Quan a algú li pregunten qui és l’enemic, podria pensar en centenars de coses, des del canvi climàtic fins a Donald Trump. Ara bé, en territori cubà, i concretament a l’àrea de salut pública, és algú molt més petit: el mosquit.

Per a Aldemar Matías, d’origen brasiler, aquest és un dels elements més característics del dia a dia cubà. “Vaig viure a Cuba durant dos anys i mig, i era normal que ens fumiguessin la casa sense avisar-nos per matar els mosquits”, va explicar. “Feien un toc-toc ràpid a la porta i de sobte ja estaves veient com entrava el fum per la finestra del lavabo”, va recordar el cineasta, que ha volgut deixar constància d’aquesta delirant, però habitual, situació en el seu curtmetratge documental El enemigo, presentat anit a La Mostra de CineBaix.

Amb un estil observacional, el film segueix un grup de treballadors cubans en la seva tasca diària de vetllar per la sanitat pública, fumigant i multant aquells que no respectin la higiene necessària. Però no va ser tan fàcil arribar fins allà. “Al principi no ens van donar permís ni tan sols per investigar aquell departament”, va assegurar Matías. “Anava cada dia allà a demanar-ho, i un dia vaig haver de fer una vaga de fam perquè em fessin cas... I ho vaig aconseguir!”, va bromejar el jove director durant el cinefòrum posterior a la projecció.

Després de passar pels departaments de vuit districtes diferents, Matías va trobar els personatges perfectes: un grup de dones una mica escandaloses i amb molts aires dictatorials. “És una cosa molt cubana, això que les dones siguin les que manin”, va afirmar el director, que va explicar també perquè van escollir Mayelín Martínez com a protagonista principal. “Ens vam decidir per ella perquè encara no havia estat absorbida per aquell mur de caos que era el departament”, va justificar. “No estava en el punt de violència en què estaven els altres, i a més ens encantava el seu rostre, així que vam centrar les imatges sempre en com reaccionava ella a les diverses situacions que ocorrien”, va explicar.

Al final, aquesta odissea de les persones que van casa per casa vigilant la salut pública cubana guarda també alguns elements comuns amb la resta del món. “El concepte més universal de la pel·lícula és, sense dubte, el poder”, va revelar el director del film. “Les disputes de poder i les característiques més violentes de la burocràcia es poden extrapolar a qualsevol altre país del món”, va assegurar.

 L’últim dels convidats d’aquesta desena edició de La Mostra va concloure la seva conversa amb el públic de la sala 2 de CineBaix destacant la naturalitat amb què els personatges desenvolupaven la seva activitat. El realisme, un element molt important en la selecció anual d’aquesta cita cinematogràfica al Baix Llobregat, va brillar no només en el curtmetratge de Matías, sinó també en la pel·lícula que el va acompanyar: Jonas e o Circo sem Lona, de Paula Gomes, un relat arribat del Brasil on un nen somnia treballar al circ, tot i que la seva situació (i la seva mare) no li permet aconseguir-ho.