Kiro Russo

El pare de l'Elder Mamani ha mort, i sembla com si no li importés. Segueix xuclant als karaokes, als carrers i ficant-se en problemes. Però ja ningú vol fer-se càrrec d'ell. L'únic que li queda és la casa de la seva àvia als afores del poble miner. Allà no tindrà com ni amb qui cañarse. El seu oncle Francisco, que és també el seu padrí, ha de carregar amb ell, li dóna un cop de mà, li aconsegueix una feina a la mina. Però a Elder sembla que no li interessa gens, sempre l'està cagant quan paleja amb el seu padrí, es perd en la foscor, no treballa. De totes maneres aquí dins s'ha assabentat d'històries fosques del seu oncle. No és tan innocent, diuen, com sembla. Cal saber arreglar-se-les enmig d'aquest laberint, enmig d'aquest lloc fosc i desconegut, on tots són uns altres. Mig tocats. Per la llum de la mort.